SOM EL

CENTRE EXCURSIONISTA ESQUIROL

dimecres, 2 de desembre de 2009

COGULLÓ D'ESTELA (Des dels Rasos de Peguera)


No és una ascensió a l'ús, més aviat sembla una agradable excursió amb moments de verticalitat que et fan recordar que no val a badar, perquè una relliscada pot resultar fatal.
En començar puges una pista ampla i herbosa que et permet girar-te d'esquena sense deixar de caminar com els crancs, mentre admires la Gallina Pelada amb seu cos pelat de conglomerat rogenc,la Serra d'Ensija, l'esquena del Cadí, la Serra del Verd i els Raos de Peguera. De seguida s'arriba al cim de la pendent i, entre pins negres, s'obre un gran balcó sobre la depresió del Berguedà i el Bages amb el relleu inconfusible de Montserrat. Un passeig per suaus prats, que a començament d'estiu han de ser una mullida catifa limitats aquí i allà per esbelt pins negres i arriben al Pedró (2.051m), punt més alt de tota l'excursió.
Ara toca baixar per anar a trobar el nostre objectiu que s'alça solitari i fatxenda amb arrodonides roques adornades de pins que desafien la verticalitat del conus del petit pic (1852m). Realment és encertat el nom que li han posat. L'ascensió, curta però força vertical es fa amb l'ajut d'un cable que dona seguretat. La sensació d'alçada és la mateixa que pujant molts pics del Pirineu. El panorama, esplèndid amb els Rasos plens de color tardorenc, Queralt, Bagà, i les silutes blavoses del Puigsacalm, Cabrera i Montseny i més enllà, cap el sud, la Mola i Montserrat.
De tornada pugem al Roc d'Uró i la Torreta de l'Enginyer (1.985m) tot fent un recorregut variat, divertit i fins i tot exposat en alguns llocs, entre roques de formes arrodonides, tarteres i senders entre pins que s'arrapen al terra fins a retrobar els prats abans trepitjats.