Sortida octubre

VOLTA AL FAR

La cinglera del Far juntament amb Cabrera i el Pla d'Aiats i l'Abella s'han convertit en icones del Collsacabra. La seva bellesa, originalitat i espectacularitat han estat copsades per directors de fotografia i cinema i les han aprofitades per a escenaris de pel·lícules i espots publicitaris.
El diumenge, 18 d'octubre passat van gaudir de la bellesa i grandesa del Far tot voltant la cinglera per sota. Una visió diferent de la que acostumen a gaudir turistes i dominguers que arriben còmodament en cotxe fins el cim del Far. Vam sortir des de l'ermita de Santa Anna, poc abans del cim de la cinglera i en vam dirigir cap al sud-oest a fi de trobar el camí que des del Far voreja tota la cinglera fins al Salt de Sallent.
Caminar a la vora del precipici és semblant a anar en helicòpter, però sense els soroll i el bellugueig i sí amb el vertigen de l'afrau. L'amplitud i la bellesa del panorama sobre la vall de Sau i la cinglera del Collsacabra són corprenedores. De sobte, en arribar al grau de Cabrafiga, descendírem per un caminoi empinat i inestable entre roques, alzines i algun cirerer d'arboç que fan mantenir l'atenció per no caure i passar-s'ho malament i on l'ombra és gairebé permanent. El sender està força malmès i entorpit per branques i arbres caiguts durant les tempestes passades i desemboca en un camí de desboscar. No vam saber retrobar el sender que baixa fins la Triola, antiga casa de pagès rehabilitada i tornada a habitar, però vam agafar un altre mig perdut tot seguint una tub que subministra aigua d'una font natural a la casa.
Des de la casa vam resseguir el camí ample i fresat que circumval·la la base de la cinglera tot passant per la casa de Puigalí, en ruïna, i prop de l'església de St. Martí Sacalm. Des d'aquí el Far s'alça altaner com la proa d'un vaixell gegantí on les onades són les alzines i el sotabosc i la mar els prats verds que inviten a la mandra i al relax.
Ara s'acosta l'hora de dinar i com xais dirigim els nostres passos cap amunt en direcció nord-oest en un camí empinat que de vegades fa ziga-zagues i i fa suar la cansalada. Aviat tornem a un sender ombrívol que s'enfila sense descans entre roures i faigs alguna blada i heurons. Els últims metres abans de sortir al cim, enfilem una canal empinada que fa posar el cor a bategar desbocat.
Per fí, a dalt, la llum i l'alegria d'un descans merescut. Apa, a casa a dinar!

Album fotos